Què és COVID-19

Els coronavirus són una família de virus que normalment només afecten animals, encara que de vegades poden transmetre's a les persones. El SARS-CoV-2 és un nou tipus de coronavirus detectat per primera vegada el desembre del 2019, a la província xinesa de Wuhan. Aquest nou virus pot afectar les persones i produeix la malaltia COVID-19 (malaltia infecciosa per coronavirus-19).

El Comitè d'Emergències del Reglament Sanitari Internacional (RSI, 2005) ha declarat l'actual brot del nou coronavirus com una Emergència de Salut Pública d'Importància Internacional (ESPII) en la seva reunió del 30 de gener de 2020 i l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha elevat l'11 de març a la categoria de pandèmia global la situació generada per la COVID-19.

Els símptomes més comuns inclouen febre, tos i sensació de falta d'aire. En alguns casos també pot haver-hi símptomes digestius com diarrea i dolor abdominal.

Els principals grups vulnerables són els majors de 60 anys i les persones diagnosticades d'hipertensió arterial, diabetis, malalties cardiovasculars, malalties pulmonars cròniques, càncer, immunodeficiències, així com les dones embarassades pel principi de precaució.

El Ministeri de Sanitat actualitza diàriament lasituació a Espanya i proporciona informació per a la ciutadania.

COVID-19 al món

La resposta a la pandèmia global s'ha produït a tots els països en el marc de les recomanacions i directrius de l'Organització Mundial de la Salut.

Des de la Comissió Europea, s'ha emès una resposta econòmica coordinada al brot de COVID-19. En aquesta s'inclou una anàlisi dels efectes d'aquest brot epidèmic, així com una sèrie d'accions ja efectuades i propostes de mesures per pal·liar els seus perjudicis.

Mesures Comissió Europea enfront de la COVID-19 [PDF] [253,96 kB] 19/03/2020

Impacte de la COVID-19 a Espanya

L'expansió de la COVID-19 està provocant una crisi sanitària amb impacte en els sectors econòmics. Els poders públics a Espanya estan adoptant totes les mesures necessàries per contenir la propagació del virus i mitigar el seu impacte en l'economia nacional. Des del 14 de març, s'ha decretat l'estat d'alarma en tot el territori espanyol.

D'acord amb la informació recollida pel Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme, els principals impactes a les seves àrees d'activitat són:

• El Turisme és un sector estratègic per a Espanya que aporta el 12,3% del PIB i el 12,7% de l'ocupació, i tot i que encara és aviat per avaluar els efectes que la COVID-19 tindrà en l'afluència de turistes a les destinacions espanyoles a mitjà termini, el manteniment de la crisi sanitària ja està tenint conseqüències per al sector, a causa de les restriccions a la lliure circulació de persones i la menor demanda de serveis turístics a causa de la incertesa i l'efecte precaució.

  El passat dia 6 de març, l'Organització Mundial del Turisme va revisar les seves perspectives d'arribades de turistes internacionals per al 2020, i les va situar en un -1% a -3%, la qual cosa suposa una pèrdua estimada d'entre 30.000 i 50.000 milions de dòlars (EUA) en ingressos procedents del turisme internacional. Abans del brot de la COVID-19, l'OMT havia previst un creixement positiu d'entre el 3% i el 4% per aquest any.

  El nostre país ha viscut anteriorment altres crisis i situacions d'incertesa mundial (crisi financera, volcà islandès, etc.), però en el cas de la COVID-19 i la seva expansió mundial estem assistint a un increment extraordinari en les cancel·lacions de viatge i a una caiguda progressiva i important en la demanda dels serveis turístics a curt i mitjà termini, tant en el mercat emissor com en el receptiu i, per tant, en tota la cadena de valor de la indústria turística espanyola.

• Encara és primerenc per saber l'impacte que va a tenir la crisi sanitària provocada per la Covid-19 en els fluxos de comerç exterior i en les inversions exteriors a Espanya, ja que dependrà de la gravetat i durada de la pandèmia i quant hagin de perllongar-se les restriccions establertes per contenir la malaltia, així com de la capacitat que tinguin les mesures de política econòmica que s'estan adoptant per mitigar el seu impacte en l'economia. Sabem que aquest impacte va a ser considerable des de març (quan es va començar a propagar el COVID-19 a Europa) però ens sabem com afectarà al conjunt de l'any, doncs encara existeix incertesa sobre el temps que serà necessari per controlar la seva expansió, tant a Espanya, com en la resta dels nostres socis comercials.

  El FMI estima que l'economia mundial es contraurà un 3% en 2020, des d'un creixement del 3,3% previst al gener d'aquest mateix any. El propi FMI reconeix que les seves previsions estan subjectes a un grau d'incertesa molt superior a l'habitual i que és molt probable que hagin de ser revisades a mesura que es vagi aclarint l'abast de la crisi. En tot cas, aquestes xifres ajuden a entendre per què la ràpida expansió del coronavirus ha suposat un xoc negatiu sense precedents per a l'economia mundial, que ja venia d'una fase de creixement feble.

  L'estricte confinament necessari per contenir la pandèmia, sotmet a l'economia a un període d'hibernació en el qual bona part de l'activitat econòmica i comercial ha de parar. Inevitablement aquesta restricció de l'activitat econòmica redueix la capacitat de les empreses per exportar, importar i realitzar noves inversions. A això s'uneix, en alguns casos, la dificultat per accedir a algunes matèries primeres i components procedents de l'exterior. Les limitacions a la mobilitat nacional i internacional afecten molt directament a serveis com el transport i el turisme. D'altra banda, la restricció en el moviment de persones (consumidors) ha causat un fort descens del consum, tant de productes locals com importats. A més, la caiguda d'ingressos provocada per la crisi donarà lloc a un debilitament addicional del consum i la inversió, tant de béns i serveis espanyols com a procedents de la resta del món.

  L'OMC preveu una caiguda del comerç mundial de mercaderies derivada de la crisi sanitària d'entre el 13 % i el 32 % aquest any, segons un informe publicat el 8 d'abril. Per a Europa, aquest estudi preveu en 2020 una caiguda de les exportacions del 12% i de les importacions del 10% en l'escenari optimista, i del 33% i el 30%, respectivament, en l'escenari pessimista. Així mateix, apunta al fet que és probable que el comerç caigui amb major força en sectors amb cadenes de valor complexes, en particular l'electrònica i els productes d'automoció, així com en els serveis, que es veuen més directament afectats per les restriccions al transport i els viatges.

  Per la seva banda, la UNCTAD estima que els fluxos d'inversió directa exterior podrien reduir-se entre un 30% i un 40% durant 2020-2021.

  Aquesta caiguda de l'activitat afecta igualment al comerç interior. El Reial Decret 463/2020 no estableix cap restricció en el moviment de mercaderies dins del territori espanyol. Així mateix, aquest Reial decret estableix els comerços que poden obrir les seves portes per garantir el proveïment de béns de primera necessitat i de gran consum. Per tant, l'efecte del coronavirus en les vendes del comerç minorista serà asimètric en funció dels productes i serveis concrets que es comercialitzen i de la possibilitat de realitzar comerç electrònic. El Reial decret de mesures sota l'estat d'alarma sí que permet la venda online o comerç electrònic, fins i tot en els comerços que no poden obrir al públic durant la crisi. En tot cas, és aviat per fer estimacions sobre l'evolució de les vendes en el comerç.